dimecres, 15 d’abril del 2009

La teoria general de sistemes

La teoria general de sistemes (TGS) o enfocament sistèmic és la base teòrica en la qual es recolza la teoria de la complexitat.
Des del Renaixement la ciència ha operat aïllant
· components de la realitat, com ara la massa,
· aspectes dels fenòmens, com ara l'acceleració gravitatòria.
Però la realitat és complexa, i els cossos, quan cauen, ho fan sota moltes altres influències, i influènciant d'altres. És a dir, tot fenòmen real és complex necessàriament.
Per tant, la TGS ha sorgit de la necessitat d'estudiar els sistemes concrets  que formen la realitat, en comptes dels sistemes abstractes que estudia la Física.
La TGS busca regularitats abstractes als sistemes reals, que serveixin per diferents nivells de la realitat (isomorfismes).
La TGS és un intent de superar les disputes clàssiques entre:
· materialisme vs. vitalisme
· reduccionisme vs. holisme
· mecanicisme vs. teleologia
És interessant veure, enllaçant amb la teleologia , la troballa de Darwin amb la teoria de la selecció natural,  on mostra que un mecanisme cec pot produir ordre i adaptació, de la mateixa manera que ho fa un subjecte intel·ligent.