Imaginem un món en què l'anàlisi científic reduccionista ha arribat a un nivell extraordinari. Si ens dediquéssim a analitzar els éssers humans d'una ciutat per separat i les combinacions possibles, no podríem imaginar com podria ser la ciutat? Si la resposta és que sí, que realment seríem capaços de fer tal càlcul, això vol dir que el reduccionisme funciona com a mètode científic per conèixer tot el que ens envolta, les coses petites, i les grans. És a dir, que les emergències es poden preveure com a propietats potencials de les parts.
Tanmateix, tot i acceptant aquest reduccionisme, tenim aquí un matís molt important que té a veure amb la naturalesa de la cognició humana. El matís té a veure amb la perspectiva.
Si hom es dedica a estudiar qualsevol cosa, en el nostre exemple un humà, ho ha de fer des d'una perspectiva inevitablement. No podem ser observadors objectius perquè el nostre sistema cognitiu no ho és.
En el nostre exemple hem volgut demostrar propietats d'un tot (ciutat) a partir d'unes parts (humans), i hem suposat que podíem, efectivament. Però les hem trobat perquè les hem buscat des de la perspectiva d'un tot de nivell superior. D'un tot que, a partir del nostre sistema cognitiu, concebem com a diferent a la mera suma de les parts. Hem analitzat un humà, doncs, buscant ( o des de la perspectiva de) les propietats que combinades amb les d'altres formaran una unitat nova (ciutat).
Per tant, probablement el món es pot mirar des de infinits nivells o perspectives, però només alguns tenen significat per al nostre sistema cognitiu. Aquests nivells que tenen significat per a nosaltres són els que anomenem unitats, les quals tenen certes característiques que descriu la teoria de la complexitat, com ara l'autooganització. Moltes d'aquestes unitats, que solen ser les coses que acostumen a rebre una paraula en llenguatge natural, només tenen sentit en determinats contextos, o en interacció amb altres unitats, o per a determinats humans i per d'altres no.
Per tant, probablement el món es pot mirar des de infinits nivells o perspectives, però només alguns tenen significat per al nostre sistema cognitiu. Aquests nivells que tenen significat per a nosaltres són els que anomenem unitats, les quals tenen certes característiques que descriu la teoria de la complexitat, com ara l'autooganització. Moltes d'aquestes unitats, que solen ser les coses que acostumen a rebre una paraula en llenguatge natural, només tenen sentit en determinats contextos, o en interacció amb altres unitats, o per a determinats humans i per d'altres no.
