Sistema complex: Sistema d'elements interconnectats i interactuants, els vincles dels quals contenen informació que no es troba en els elements aïllats. Altres propietats importants d'un sistema complex són:
- té un comportament difícilment previsible
- és un sistema sense equilibri i, per tant, no pot automantenir-se, la qual cosa implica que necessita un subministrament continuu d'energia (i/o informació i/o materia) de l'exterior.
- és autoorganitzat (definició d'autoorganització a sota)
- és obert, la qual cosa vol dir que té la capacitat de rebre energia de l'exterior i, per aquest fet, poden mantenir les seves propies estructures o incrementar el seu número d'informació.
- és adaptatiu. Això vol dir que tendirà sempre a una estabilitat com a sistema, i quan és apartat d'aquesta estabilitat, intentarà de tornar a recuperar aquest equilibri. Podem veure'n un exemple clar al cos humà, que lliuta constantment per mantenir una mateixa temperatura corporal.
Sistema complicat: Un sistema complicat, en contraposició a un sistema complex, també està format per diverses parts o elements, però les relacions entre les parts no afegeixen nova informació.
Sistema dinàmic: Sistema que presenta canvis en el seu estat amb el temps.
Sistema: Conjunt d'entitats i/o funcions que interactuen o són independents i que formen un tot integrat.
Sistema lineal: És aquell sistema que té un comportament expressable com a la suma dels comportaments dels seus descriptors, és a dir, responen al principi de superposició. Per tant, si l'input A produeix l'output X, i B produeix l'output Y, A+B produirà X+Y.
Sistema no lineal (no-linealitat): És aquell sistema que es comporta de forma no proporcional. És a dir, que donada una petitíssima variació una petita variació en un estat inicial de dos sistemes, els seus comportaments posteriors poden ser extremadament diferents.
Un cas clar és el de la meteorologia, en què l'aleteig d'una papallona pot arribar a causar un huracà a una altra part del món. Un exemple en ciències socials podria ser un quasi imperceptible somriure d'un executiu en una reunió en què es decideix sobre una transacció multimilionària.
Sistema real: sistema del món real. Acostumen a ser complexos. Exemples de sistemes reals són: un ésser viu, la Biosfera, la Terra, una societat, una llengua, ...
Sistema autopoiètic: Sistema complex que té la capacitat de controlar el seu propi desenvolupament, assegurant la seva organització i estructura (vg. homeostasi) i el conjunt de fluxos i transformacions amb què funciona (homeorresi), sempre que les perturbacions de l'entorn no superin cert llindar.
Aplicat als éssers vius, podríem dir que és la condició d'existència dels éssers vius en la contínua producció de si mateixos.
Emergència: Són les noves propietats que apareixen fruit de les interactuacions en un sistema complex.
Autoorganització: Propietat que explica perquè un sistema complex emergeix i varia fins a quedar fortament estabilitzat en el que s'anomena un atractor. Això ho aconsegueix gràcies a tota una sèrie de retroalimentacions positives i negatives que inhibeixen qualsevol modificació provocada per l'exterior. Es pot dir que, en certa mida, el sistema reacciona davant d'agressions externes. Aquesta capacitat només es pot mantenir gràcies a un subministrament constant d'energia.
Atractor: Estructura a què un sistema evoluciona després d'un cert temps.
Teoria del caos: Branca de les matemàtiques i la física que tracta certs comportaments impredictibles dels sistemes dinàmics.
Els sistemes dinàmics es poden classificar en estables, inestables o caòtics.
El sistema estable tendeixen cap a un punt (atractor). L'inestable se n'escapa. I el caòtic presenta una barreja de tots dos.
Sistema caòtic (caos): Sistema en què un petit canvi pot produir grans canvis al llarg del temps. Donada la complexitat de l'anàlisi dels sistems caòtics, el comportament del sistema té una aparença aleatòria, malgrat que el sistema és totalment determinista. En són exemples l'atmosfera terrestre, el sistema solar o els creixements de població.
